Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 foren impugnades per irregularitats caciquils. La repetició del 31 de maig atorgà la totalitat de les deu regidories al republicanisme blasquista de centreesquerra, gràcies al vot obrer. Francesc Campos Mafé, propietari d’un obrador d’aladres de forcat, ocupà l’alcaldia fins a la seua dimissió, en setembre del 1934. El reemplaçà José Chasán Ribes, que seria alcalde fins a la Guerra Civil. Es tractava d’una figura comuna a l’època: un obrer autodidacta, lector empedreït i escriptor. Aquesta majoria inamovible i les carències arxivístiques impedeixen conéixer els principals debats de la política local.

L’ajuntament republicà, en uns anys d’intensa crisi agrícola, intentà donar resposta a alguns dels principals problemes de la població. Amb unes arques públiques molt limitades per causa de l’absència de polítiques fiscals distributives, el consistori demanava imperiosament subvencions estatals per a mitigar l’atur obrer i prosseguir amb la reforma urbana projectada en març del 1931. Les carències hídriques i sanitàries (clavegueram, aigua per al veïnat), com assenyalava l’ajuntament a la Cambra Oficial de Comerç, eren preocupants. L’alcalde José Chasán projectà un ambiciós pla per a conduir l’aigua a la totalitat del nucli urbà amb garanties de continuïtat. Es denunciaren les reiterades absències del metge titular.

S’impulsà la republicanització de la societat, amb canvis al viari públic amb noms del santoral republicà (Fermín Galán, García Hernández, Vicent Blasco Ibàñez) i llibertaris (Francesc Ferrer) o les festes commemoratives del 14 d’abril. La secularització i la cultura formaven part de l’ideari republicà. Per això es portaren a terme distintes mesures per a separar allò públic d’allò religiós, així com una política educativa que anava més enllà de la construcció d’un nou centre escolar (biblioteca, escola per a adults). El programa regionalista del blasquisme s’aplicà amb la declaració municipal a favor de l’Estatut d’Autonomia.