El moviment anarquista agrupava diversos elements sense un pensament ideològic unificat: sindicats autònoms i la CNT; la FAI, ateneus, associacions o col·lectius diversos. Coincidien en l’apoliticisme, el rebuig a les institucions (Estat, partits…), a les quals culpaven d’apropiar-se de la llibertat popular, i en la revolució social igualitarista. D’una banda, l’anarcosindicalisme, força important a València a través dels sindicats d’oposició, més relacionats amb el medi urbà i industrial, defenia el paper gradualista del sindicat per a anar agrupant la classe treballadora. D’altra banda, l’anarquisme de la FAI defenia la vaga revolucionària per a aconseguir de manera immediata el comunisme llibertari.

A Montserrat, el sindicat mai no fou nombrós (70 afiliats el 1932), encara que, malgrat l’escassa documentació conservada, la premsa llibertària assenyala que s’havia format un grup de la FAI que dirigí l’activitat llibertària, anomenat “Los Sin Ley”. Cal tenir en compte la frustració davant una República esperada com una panacea i la realitat de les repetides crisis agrícoles, amb la incidència social d’aquestes.

En gener del 1932, una vaga revolucionària en un context específic (l’Alt Llobregat), acabà amb diversos alçaments molt focalitzats (el més conegut, a Sollana), encara que mai no es tractà d’una insurrecció organitzada. A Montserrat, la nit del 24 de gener, seguint un repertori molt similar en tot l’Estat, grups d’anarquistes s’armaren, aïllaren el poble i prengueren el que consideraven símbols de l’opressió: l’ajuntament i la casa abadia, amb un incendi selectiu dels arxius (el registre de la propietat, el parroquial i el municipal). Acte seguit, proclamaren el comunisme llibertari i intentaren expandir el moviment a la resta de la Foia. Pel que sembla, foren detinguts sis homes de la direcció del Sindicat Únic, encara que alguns pogueren fugir, i tres veïns més.

Tanmateix, el nucli llibertari no decaigué. Hi hagué noves detencions per l’abril, aquesta vegada també tres dones, per ficar pasquins pels carrers. Intentà sumar-se a la insurrecció del 1933, la que ocasionà la matança de civils a Casas Viejas, amb un seguiment significatiu a la província; encara que les patrulles de vigilància establides anul·laren l’intent, que acabà amb dues noves detencions. Així mateix, se’l culpà de l’intent fallit de sabotatge a les torres elèctriques de la línia Millars-València en gener del 1933. Ací s’exhaurí la via insurreccional. Això sí, continuà la vigilància governamental contra l’anarquisme. No es estrany, doncs, que en abril del 1935 apareguera una jove russa a Montserrat i es desbordara la imaginació popular (podia ser una espia soviètica) i actuara directament la guàrdia civil de la caserna de Real.