Les dones estigueren excloses de la ciutadania fins a la Segona República. Ni tan sols podien votar. La burgesia del segle XIX havia creat un model de feminitat, en el qual les dones ocupaven un espai molt concret: eren “l’àngel de la llar”. Així, havien de ser mares criadores, dones de sa casa i mullers exemplars. En el discurs catòlic, a més, s’ocupaven de transmetre als fills la doctrina cristiana. La trajectòria vital de gran part de les dones consistia a abandonar prompte l’escola per a ocupar-se dels germans menors, aprendre una mica de costura o brodat, casar-se joves, procrear una prole nombrosa i ser viudes també en una edat primerenca. Els únics espais autònoms que els deixava el patriarcat eren el llavador i les poques associacions femenines, quasi sempre religioses. Tanmateix, en les famílies obreres o camperoles, les dones treballaven en fàbriques, al camp, en la confecció de fruita, de criades domèstiques o en els primers treballs del sector terciari (telefonista), on es començaven a obrir nous camins.

En el medi urbà, més diversificat socialment, i en els discursos republicans, socialistes i anarquistes, emergia un nou model de dona. Amb l’expansió del cinema, sobretot el nord-americà, es coneixia com una realitat molt diferent a la que patien les dones espanyoles, especialment les d’àmbit rural.

La Constitució republicana del 1931 obrí camins desconeguts. El sufragi femení obligà els partits polítics a buscar el vot d’elles, potenciant les organitzacions femenines. L’emergència pública derivà en publicacions periòdiques dedicades específicament a les dones i en una potenciació de llur accés a l’ensenyament secundari (del 14% al 31%) o universitari. No obstant que hi persistiren les diferències socials de gènere, discriminatòries, i els models patriarcals, és cert que havien començat a erosionar-se, encara que minoritàriament.

No s’han conservat testimonis femenins propis a Montserrat. Era un món de dones amb 87 viures, respecte de 50 vidus, entre les quals dominava l’analfabetisme: quasi un 59%. Coneixem un activisme femení en el camp llibertari i en la participació en mítings polítics. També que ja en les eleccions legislatives de novembre de 1933 van acudir a les urnes de manera destacada. D’altra banda, la vida femenina era la pròpia d’altres comunitats camperoles: la faena del camp, en la panera o al servici domèstic; la sociabilitat en les fonts, quan es poava aigua per a les cases, o al llavador (la “Gaceta”).