L’aigua del riu Xúquer i la xarxa hídrica de séquies, també amb uns efectes nocius, com les inundacions, defineixen aquesta comarca, densament poblada. En 1930, 127.046 habitants de la Ribera Alta es repartien per 35 municipis (6 de menys de 1.000 habitants), amb un centre urbà a Alzira, una agrociutat de poc més de 20.000 habitants, que era cap administratiu, econòmic i polític, i un dels focus econòmics més importants de la província. Però també comptava amb dos grans municipis: Algemesí i Carcaixent.

El paisatge irrigat, que havia evolucionat cap a un quasi monocultiu citrícola, formava part de la imatge identitària del regionalisme valencià, promoguda per la literatura. La taronja era el centre de la vida de gran part dels habitants, des de les labors agrícoles, fins a la confecció en magatzems que poblaven pobles i ciutats, o el modernisme dels grans propietaris. Patí la crisi exportadora dels anys trenta. La indústria era escassa i relacionada amb el comerç citrícola. Amb tot, la Foia de Montroi oferia un paisatge de secà i de vid. La realitat social no es corresponia amb l’idíl·lic “Levante Feliz”. Carcaixent presentava un gran massa jornalera. Els majoritaris xicotets propietaris i arrendataris havien d’acudir a la faena assalariada escassament retribuïda, així com les dones, als magatzems.

En general, era una comarca amb hegemonia republicanosocialista. El republicanisme reformista blasquista era el màxim referent entre les classes mitjanes. Des d’Alzira s’impulsava el sindicalisme socialista camperol a la província, fins al punt que la vaga camperola de juny del 1934 fou pràcticament absoluta a la comarca. La seua tàctica moderada impregnà la vida laboral. A Carcaixent destacava l’anarquisme, que aconseguí una vaga general el 1932. D’altra banda, Algemesí era una població amb major força tradicionalista i socialcatòlica. Un dels escassos conflictes violents s’esdevingué a Guadassuar, en novembre del 1933.

Així les coses, les eleccions de febrer del 1936 culminaren amb un èxit per al Front Popular, per bé que el blasquisme aconseguí conservar part de la seua força. La DRV triomfà a Algemesí. Fins a juliol, la conflictivitat fou anticlerical i política (Alzira i Carcaixent).