Des d’inicis del segle XX, la societat espanyola havia iniciat transformacions pregones, que provocaren la crisi de la Restauració. El 14 d’abril del 1931 es proclamà una República que naixia, segons la seua Constitució, amb la determinació de construir, per primera vegada, un estat democràtic que incorporava les dones a la vida política. Era plurinacional, laic i amb objectius socials. El govern de coalició de republicans d’esquerra i socialistes intentà, entre el 1931 i el 1933, redistribuir la renda amb la reforma agrària i la legislació laboral; impulsar l’educació des del laïcisme i la inclusivitat, amb la construcció de milers d’escoles. Es promulgà l’autonomia catalana i s’incidí en la idea de contrarestar el poder de l’Església. La democràcia obrí vies inèdites de participació a les dones, als jóvens i a la gent de la ruralia. La societat visqué anys de mobilització politicosocial, amb el naixement de les associacions i l’auge de la premsa. També tingué un reflex en una cultura més cosmopolita i d’avantguarda (Generació del 27).

L’Espanya més tradicional s’agrupà en una formació nova, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), dirigida per Gil Robles, amb objectius interclassistes i conservadors, i amb l’ajuda de l’Església. La seua adequació a la política democràtica de masses aconseguí, amb el suport del centredreta republicà, la victòria en les eleccions de novembre del 1933. Els efectes socioeconòmics negatius de la Gran Depressió, el context internacional d’avanç del feixisme i de les dictadures catòliques (com en Àustria), juntament amb la política agrària, provocaren, l’octubre del 1934, la revolució obrera d’Astúries i la declaració de l’Estat Català. La violenta repressió i l’objectiu de recuperar la política reformista unificaren l’esquerra en el Front Popular (republicans de centreesquerra, socialistes i comunistes), que arribaren al poder arran dels comicis del 16 de febrer del 1936.

Les urnes avortaren l’accés al poder de la dreta. Des del dia de les eleccions, una part de l’Exèrcit, en col·laboració amb la dreta socialcatòlica i el feixisme de Falange, començà a preparar un colp d’Estat. Per tant, és absolutament fals que la conspiració antirepublicana s’iniciara pels problemes socials dels mesos frontpopulistes, idèntics a la resta d’anys republicans: polítics, laborals i anticlericals.