La violència a la zona republicana estigué condicionada per la dispersió de poder oberta el 18 de juliol, que oferí l’oportunitat de desplegar diverses violències contra els partidaris de l’alçament. Aquestes succeïren en un Estat a penes dotat de capacitat coercitiva. L’església fou assaltada els primers dies i les imatges sagrades, destruïdes públicament. La iconoclàstia sempre operà simbòlicament. D’ací que les pires s’efectuaren de dia i en les places dels pobles, amb l’objectiu de demostrar la ineficàcia divina de les imatges. Posteriorment, el temple passà a ser l’economat de la cooperativa ugetista. L’altar major era el magatzem de fertilitzants.

La violència mortal també hi feu acte de presència. Francesc Ros fou detingut i mort a València, com també el rector, Josep-Maria Martí, a Paterna. S’acusà al Comité d’assaltar el domicili d’aquest últim, a Benimaclet, on no el van trobar. En canvi, altres testimonis assenyalen que volien, simplement, la clau de l’església, per a guardar els objectes de valor. Un altre capellà, Josep-Maria Bañuls, s’havia refugiat a Montserrat. L’obligaren a prestar declaració una matinada i, pel que sembla, l’assassinaren uns milicians forasters. Sens dubte, aquest assassinat degué commocionar la població. Com passà en altres llocs, donaria origen a debats intensos al si del Comité, que, sumats a les disputes polítiques, estarien a la base de la reordenació del Comité en novembre.

Un assassinat més estrany és el de Ramon Durà Navarro, en un carrer cèntric de Montserrat, en març del 1937, quan la violència ja declinava. Aleshores, la justícia republicana intentava reprendre el control social, raó per la qual el jutjat de Carlet inicià un sumari per a aclarir la mort. Foren detinguts tretze veïns, pel que sembla, tots de la CNT-FAI. Ingressaren a la Presó Cel·lular de València. Tret d’un, que continuà empresonat, la resta en foren exonerats. A partir de la primavera del 1937, recuperat ja el poder en gran mesura per l’Estat republicà, amb el SIM, que s’ocupava del contraespionatge, les morts baixaren notablement. A partir de llavors, una part de la violència es projectà contra antifeixistes que es resistien al procés de centralització i unificació dels governs de Negrín. També es donà una confusa depuració d’un treballador municipal, que acabà amb l’acord de restituir-lo al seu lloc el 1938.