La fragmentació de poders a la zona lleial a la República ocasionada el 18 de juliol del 1936 trobà reflex a Montserrat, per bé que la documentació és molt escassa. El poder local el controlà el Comité Executiu Antifeixista del Front Popular (CEAFP), amb representació majoritària de la CNT, la FAI i la UGT, més Izquierda Republicana i el PCE. S’alçaren barricades a l’entrada de la carretera de València, vigilades per milicians armats i, amb l’arribada de Severí Campos, s’escorcollaren les cases dels principals dretans buscant-hi armes. Fins a l’agost no es reuní la Comissió Gestora municipal (el mateix ajuntament d’abril del 1931), que a penes exercí tasques administratives fins al febrer del 1937, per bé que alguns regidors no hi assistien amb regularitat. Algunes finques urbanes foren incautades i el simbolisme de substitució del poder fou ben clar: el Comité s’instal·là al Mas de Sant Josep; la CNT, al Casino del Mig; el PCE al local de la Unió Musical després de sorprendre els veïns escoltar emissores de l’altra zona; la col·lectivitat cenetista, a cals Busutil… El Comité, pel que sembla, obligà a lliurar quantitats en metàl·lic per a sufragar les milícies del front i la nova administració, i procedí a requisar collites. Altres canvis simbòlics foren les fórmules de tractament de camarada o ciutadà.

De manera autònoma, l’anarquisme dirigí una revolució social igualitarista sobre el camp, procediment que indica l’escàs domini que el Comité tenia sobre el poble. Entre l’agost i l’octubre del 1936, alçà unes 275 actes de requisa de terres i masos, i quatre mes el 1937. Això afecta, principalment, la gran propietat, però també a persones considerades antirepublicanes, les quals obtenien altres rendes; amb una extensió de 5.200 fanecades, un 23,9% de la terra conreada. L’empraren per a constituir la Col·lectivitat Confederal de Treballadors del Camp, amb 421 inscrits, al voltant d’un 21% de la població. Comptaven amb un economat en el qual, segons testimonis, s’havien suprimit els diners. A més, havien creat una borsa de treball, que cada dia repartia els jornals des d’un entaulat posat a la porta de la casa abadia. Es tractà, doncs, d’una experiència molt important en àmbit valencià. També la UGT instal·là una cooperativa. En aquesta línia d’economia, controlada pels sindicats, Montserrat seria el centre de la Delegació Regional Garrofera Unificada UGT-CNT, encarregada de gestionar la producció de garrofes de València i Castelló.

La guerra no deixa una foto inamovible, per tal com es desenvolupà en tres anys. A principis de novembre del 1936, es remodelà el Comité de manera quasi absoluta, amb una majoria sindical (CNT, UGT) i la FAI. Per últim, cal subratllar la figura d’Evangelista Campos, vocal del primer Consell Provincial de València per la FAI (1937), i una de les figures més rellevants de la FAI valenciana, també en l’exili francés.