El monocultiu citrícola caracteritzà la vida de la comarca durant la contesa civil. La revolució obrera adquirí una gran amplitud entorn del Consell Llevantí Unificat de l’Exportació Agrícola, al si del qual la UGT i la CNT controlaven la totalitat del comerç citrícola. Tanmateix, els problemes comercials internacionals i la centralització governativa que necessitava gestionar una de les principals fonts de divises, acabà amb l’experiment el 1937. Es formaren col·lectivitats, almenys, en catorze municipis. La profunditat revolucionària destacà a Algemesí, amb un 28,8% de la terra confiscada o a Alzira, amb un 27,4%. També en aquests mesos es produïren el major nombre d’assassinats, que abastaren més de 500, amb una elevada incidència respecte del País Valencià, del 4,26 per mil, i uns percentatges femenins molt destacats. Hi sobreeixien les víctimes mortals a Alberic, Algemesí, Alzira, Carcaixent o Guadassuar. L’anticlericalisme violent es manifestà. A Carlet amagarien el Sant Calze.

Com a comarca de rereguarda, els pobles allotjaren un gran nombre de refugiats i evacuats. Sols Algemesí n’havia acollit més de 4.300 en gener del 1939. A Alberic i Antella s’obriren colònies infantils. La guerra, a més de les crides a files dels jóvens, també arribà a través de la presència de destacaments militars i centres sanitaris com l’Hospital de Carrabiners a Castelló. O de les Brigades Internacionals a Castelló o al Marquesat de Llombai, amb la llegenda de la presència del mariscal Titus, dictador de Iugoslàvia.

A més, la comarca també esdevingué un centre industrial, amb l’obertura de diverses fàbriques d’armament des d’Eibar: a Alberic, on uns 2.000 treballadors (entre els quals, moltes dones) fabricaren el subfusell “Naranjero”; a Alginet, la pistola Astra 1921, o a l’Alcúdia.

Les ferrovies i l’extensió d’indústries d’armament condicionaren que la guerra moderna també arribara a una comarca tan allunyada dels fronts de combat. El 1938, bombardejaren en diferents ocasions Carcaixent, Algemesí, Alzira, Carlet o Benifaió. A Algemesí, moriren 27 persones i a Carcaixent 12 més. Al voltant del bombardeig de Xàtiva, en febrer del 1939, a Manuel moriren 9 persones. Els bombardejos convertiren en una urgència la construcció de refugis.