La victòria de l’antifeixisme en la II Guerra Mundial (1939-1945) portà a una divisió antagònica, és a dir, a la “Guerra Freda” entre els Estats Units i els seus aliats, que representaven la democràcia i el capitalisme, d’una banda, i la Unió Soviètica comunista, d’altra. Europa s’escindí entre la OTAN i el Pacte de Varsòvia, amb una Alemanya partida en dos. El nou armament nuclear, de destrucció massiva, impedí paradoxalment l’enfrontament bèl·lic directe entre potències, malgrat les zones de xoc: Corea, Cuba i la crisi dels Míssils, Alemanya… Els Estats Units desenvoluparen el Pla Marshall, destinat a una ràpida recuperació econòmica de l’Europa democràtica, que, alhora, impedirà l’extensió del comunisme. Mentrestant, a la Xina triomfà la revolució comunista, amb  Mao. I, gràcies al pacifisme, l’Índia s’independitzà. Així mateix, i amb una participació femenina essencial, el 1948 es proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Naixia la ONU i s’apuntaven les primeres passes d’una Unió Europea.

El món era un gran tauler on es dirimia l’hegemonia econòmica i cultural de les dues superpotències, qüestió que impregnà també la cultura popular del segle XX: cinema, música… La paranoia anticomunista causà als Estats Units una “caça de bruixes” antidemocràtica. Qualsevol règim polític reformista, o que alterara la dominació nord-americana, era conceptuat de comunista. Així, els estats nous i inestables creats arran de la descolonització d’Àfrica i Àsia, o de la revolució cubana i l’impacte que tingué a l’Amèrica Llatina, es veieren immersos sovint en guerres civils o dictadures dirigides des de la URSS o els Estats Units. La creació de l’Estat d’Israel el 1948, reparadora de la commoció causada per l’Holocaust, afegí un focus recurrent de fricció internacional i de violació dels drets del poble palestí.

En els anys seixanta, la socialdemocràcia i el liberalisme nord-americà consolidaven l’Estat del benestar, mercés a una gran expansió econòmica mundial. Emergia el nou col·lectiu social de la “joventut”, gràcies al boom demogràfic de la postguerra, i es produïen també intensos moviments socials. La lluita per la igualtat ètnica als Estats Units, la segona onada feminista, el pacifisme del moviment hippy, l’ecologisme, l’inici de la lluita pels drets LGTB o la rebel·lia juvenil, amb la cultura pop. Tanmateix, la Crisi del Petroli del 1973 i la reestructuració del capitalisme (globalització, neoliberalisme…) comportaren un retrocés social i cultural.