La proclamació de la República es festejà al carrer. Semblava que es feien realitat les promeses de progrés i de llibertat profetitzades dècades arrere. La titulació d’una nova font com la Font de la Llibertat simbolitza poderosament el significat de la República per als homes i dones de Montserrat.

El caciquisme havia estat molt poderós. Fins al punt que s’havien anul·lat distintes eleccions (1912, 1923), amb cobles satíriques que ho comentaven. Tanmateix, el republicanisme blasquista estava assentat des de la fi del segle XIX (Cercle Republicà, 1892) i reunia sectors de la classe mitjana i jornalers. Havia exercit de centre director del districte i havia obtingut èxits puntuals, com ara l’alcaldia (1906). Es reorganitzà el 1930, amb l’obertura d’un nou Centre (a la seu de la Música Vella) i d’un Centre Instructiu, amb el lema “Cultura, Pàtria, Llibertat”. En aquests locals, es difonien els valors democràtics contra el caciquisme endèmic. S’hi reivindicaven la importància de l’educació i del laïcisme, l’honestedat de la administració pública i el servei ciutadà: l’impuls de les obres públiques. El blasquisme disposà d’un suport popular continuat, amb victòries electorals aclaparadores.

A penes es coneix la trajectòria de la dreta. S’agrupava entorn del Cercle Recreatiu Agrícola. També obriren un local del Partit Republicà Socialista, el “casino del tio Abdón”, conformat pels veïns que “s’agarraren a este partit pa estar en contra dels del Casino Republicà”.

El sociaterisme obrer llibertari venia de lluny. El 1904 nasqué la societat “La Estrella del Progreso”. El 1919, el sindicat comptava amb 200 afiliats.  En aqueixos moments, s’havia format un grup de joves que buscava nous horitzons culturals. El 1931 es legalitzava el Sindicat Únic. Seguia més la línia anarquista que l’anarcosindicalista, com ho proven la insurrecció del 1932, les seues activitats i el fet que alguns dels seus dirigents foren vegetarians i practicaren el naturisme. Sempre foren combatius. El juliol del 1936 convocaren una assemblea de treballadors per a acordar l’ocupació de les terres de Josep Marco, que estaven abandonades. Poc després, s’impartia una conferència amb un títol que il·lustra el projecte anarquista: “De la República al comunisme llibertari”. L’Agrupació Socialista no es fundà fins al maig del 1936.

En febrer del 1936, el sector més esquerrà del blasquisme, desenganyat per la deriva dretana del partit, ingressà en la Izquierda Republicana d’Azaña, ja que el Centre Instructiu albergà un míting del comunista Ángel Gaos, del Front Popular. Els resultats electorals de febrer del 1936 donaren una majoria al Front Popular (52,2%); amb una dreta consolidada (40,3%) i un apreciable 7,5% per al blasquisme, quan el partit s’havia afonat a València.